Persona:
La Maria de Cal Garrigosa
-
Com han canviat els carrers del poble?
A principis del segle 20
(1910 aproximadament) la carretera principal per on passava tothom per anar o
venir de Barcelona, per anar a Montserrat i fer una parada, era tota de terra i
estava sense asfaltar, era un camí de carros. Als anys 60 es va ampliar perquè
era molt transitada.
Abrera era un poble de
pagès molt petit on hi vivia gent molt senzilla i humil. No hi havia
propietaris, tots els pagesos eren arrendataris i gairebé tot el que collien ho
havien de donar als amos a excepció d’una petita part que es quedaven ells per
sobreviure, per tant l’economia del poble era molt fluixa.
Als anys 50 hi havia 600
persones i només hi havia 3 carrers, dos a baix de tot del poble (a la sortida)
i un a l’entrada. El carrer Rebato (on ha viscut sempre la Maria): és l’entrada
al poble i esta a dalt de tot, s’ha de baixar un caminet i traspassar un pont
per poder arribar al nucli del poble, i els 2 carrers del casc antic que estan
a baix de tot del poble, gairebé a la sortida que són els C/ de la Font i el
C/Major. Al carrer Major hi havia l’escola i del Rebato al C/Major hi havia tot
de vinyes pel camí i et trobaves l’esglèsia i 3 grans casses dels amos del
poble: Cal Mataró, Can Martinet i Ca l’Elvira.
A principis dels anys 70
va haver un problema, ja que es va construir una carretera que creuava pel mig
del pas que hi havia entre el Rebato i el poble i per anar al poble calia
travessar la carretera, ella mateixa va recollir signatures i van aconseguir
que es fes un pas subterrani per passar “És el preu del progrés”.
Moltes dones anaven
caminant a Olesa de Montserrat (al poble del costat) a la colònia Can Sedó a
treballar i s’emportaven els fills ja que hi havia una guarderia.
En aquell temps dictava
la llei de la Fam, quan no plovia hi havia males collites i no podien menjar,
van caure malalts molts infants i com a “medecina” els hi receptaven menjar
carn.
-
Com es feia servir?
Com tot el poble era de
pagès els carrers estaven plens de camps i arbres fruiters. Hi havia
moltíssimes vinyes, i sobretot a banda i banda del Riu Llobregat hi havia
arbres fruiters: presseguers, cirerers, ametllers...
Molt a prop del riu està la primera església
del poble: L’ermita de Sant Hilari.
Al Rebato hi havia el
restaurant dels “4 porrons” i com era una zona de pas molta gent parava allà a
descansar i a esmorzar o dinar.
-
Quina evolució ha hagut?
Al 1970 aproximadament
ja hi havia 2000 habitants, aquest gran creixement va arribar amb la
fàbrica “Purlom” que era de carns. Es
vans construir la primera zona de pisos pels treballadors de la Purlom (Av.
Generalitat).
Amb aquest creixement
també es va construir el CEIP Francesc Platón Sartí (1975) i el C/Casamada que
està al costat. Fins aquell moment hi havia les escoles velles (C/Major) i
molts locals a la planta baixa on les condicions eren insalubres i els infants
havien de portar-se fins i tot l’aigua.
El gran segon creixement
va ser als anys 80 amb l’arribada de La SEAT i l’empresa tèxtil “Texa” i amb aquest
creixement la segona zona de pisos (C/Manresa, C/Martorell).
Amb tota la gent que va
arribar nova van créixer molt les urbanitzacions que actualment tenen 3mil
habitants dels gairebé 12mil habitants que hi ha al poble. Va sortir la noticia
que Abrera era un dels 10 pobles que més havia crescut de tota Catalunya.
-
On es jugava?
Tots els nens i nenes
sortien a jugar al carrer, per on passaven els cotxes i mai va passar res, si
que es veritat que hi havia menys cotxes però de totes formes hi havia molta
més llibertat. Els infants jugaven entre els arbres, al costat de les terres conreades
i era tot un joc anar fins a l’escola que estava a l’altra banda del poble.
Cada grup d’infants jugava a prop de la seva casa amb els seus veïns.
Al C/La Font mentre
jugaven uns nens al carrer durant la Guerra Civil va esclatar una bomba i van
quedar mutilats (un va perdre un braç).
-
Com veus ara el poble?
Ha canviat força des de
que era jove però encara queden tradicions, per exemple les botigues a Abrera
no tenen molt d’èxit, no duren molt, mai hi ha agut gaires... i és per tradició
ja que la gent no estava acostumada a anar a comprar perquè sobrevivien amb el
que tenien propi o fent intercanvis de productes amb els altres pagesos, això a
passat de generació en generació i encara perdurà aquest “rebuig” i afecta a la
consolidació de les botigues.
Actualment és un poble
dormitori, la majoria de gent treballa fora i només torna a dormir, això també
ajuda al problema de les botigues, ja que surten del poble aprofiten i compren
a les grans superfícies que hi ha a prop.
A Abrera només queden 3
famílies que viuen de la pagesia: Els Presses, Els Fosalba i ells: Els Sucarrats.
-
Alguna cosa més a destacar que vulgui comentar?
Va haver un doctor molt
important, els Dr. Juan Paulis, era un estudiós que tenia uan clínica infantil
a nivell comarcal de tot el Baix Llobregat i venien infants de tot arreu a
veure’l. La iaia de la casa, la seva sogra va caure molt malalta i va estar
durant molts anys gairebé morint-se, va passar molts refredats, desnutrició,
tifus... i aquest doctor la va curar i li va dedicar un article a la seva
revista.
